. Sota aquesta denominació s’hi inclouen els fons produïts per institucions públiques i privades, cooperatives, sindicats, associacions professionals, mutualitats i fraternitats idespatxos d’advocats laboralistes. A través del seu estudi hom pot conèixer els diferents àmbits amb els quals s’interrelaciona: l’estructura econòmica, la social, les institucions jurídiques, els moviments socials, els partits polítics, la tècnica i la seva aplicació en les relacions laborals, tant en el món industrial com en el rural. A nivell d’Estat Espanyol les úniques recopilacions de dades sobre aquesta temàtica s’han fet a Catalunya, on el 1996 l’Arxiu Nacional a Sant Cugat del Vallès publicà una guia de fons d’empreses; i a Astúries, on l’any 2000 l’Associació d’Arqueologia Indústrial d’aquesta comunitat autònoma (Incuna) edità el llibre Estudio básico sobre el patrimonio documental asturiano. Los archivos históricos, industriales i mercantiles. També es té notícia d’un projecte semblant a Andalusia.
A la resta del nostre continent són diferents les experiències realitzades, des de la concentració a Roubaix que s’ha fet a França a l’International Institute of Social History d’Amsterdam passant pels diversos centres italians: Roma, Bolonya, Como, Sicília, Torino fins a d’altres de Gran Bretanya.
Al nostre país hom té intenció de confeccionar una guia de fons relacionats amb el món del treball.Val a dir que cada cop més els arxius històrics de la Generalitat de Catalunya i els municipals han recollit en els seus dipòsits un gran nombre de fons d’empreses, si bé encara hi ha molta feina a fer: manca un cens que ens permeti coneixer la situació actual i les directrius a seguir.
Si atenem la nova llei d’arxius 10/2001 i l’anterior 67/1985, és responsabilitat dels titulars de la documentació privada que forma part del patrimoni documental català tenir-la inventariada i conservar-la íntegra, existint la possibilitat de cedir-la en dipòsit o donació als arxius públics. Si volem que demà es pugui escriure la història d’avui cal conscienciar a organitzacions sindicals i patronals, cambres, federacions, empresaris,... que cal salvaguardar els fons que encara tenim. Per exemple, quants dirigents o militants sindicalistes conserven a títol personal papers de la lluita clandestina de l’època de la dictadura franquista o de la transició democràtica referents a la reivindicació dels drets i llibertats? Quants familiars d’exilats polítics originaris de la demarcació però instal.lats a França, Suïssa o Mèxic han traslladat els fons personals en arxius tarragonins? Ben pocs. A l’Arxiu Històric de Tarragona només un, el de Roc Llop i Convalia. En aquest centre públic i al servei de tots els estudiosos, s’hi apleguen els fons dels sindicats verticals de la CNS i AISS, les cambres agràries provincials de Tarragona i les locals del Tarragonès, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona. En les respectives ciutats hi ha els fons de les de Valls, Reus i Tortosa.
La ubicació de la Universitat i la disposició d’una excel.lent infraestructura cultural (arxius, biblioteques, hemeroteques i museus) a la capital possibilita la consecució de treballs de recerca per part de professors i estudiants d’aquesta vessant de la història contemporània. Ben segur que la convocatòria de beques i ajuts econòmics permetria disposar de monografies sobre el món del treballa les comarques meridionals.

Article publicat al diari EL PUNT (Tarragona).25.01.2002,pàg. 21